Miquel Lliteras Galmés (Manacor, 1951) va començar a jugar a bàsquet a l'infantil del Perlas Manacor als 12 anys i va passar per tots els equips de l'entitat perlista, aconseguint diversos títols: Campió de Balears Infantil al 1965 i Campió de Mallorca i Balears Júnior al 1970. Aquest any, a més, el Perlas va aconseguir classificar-se en cinquena posició al Campionat d'Espanya Júnior. Abans, l’any 1968, va ser Subcampió d'Espanya OJE (Organització Juvenil Espanyola) amb l'equip La Cierva, de Manacor.

En el seu primer any Sènior es va assentar com a aler titular al Perlas de Tercera Divisió Balear. Va aconseguir un altre Campionat de Balears al 1972, que va comportar plaça per a la nova Tercera, catalano-balear. Així, amb 21 anys i jugant com a base obligat per lesions en l'equip, des dels mitjans se’l considerava com un dels millors jugadors de Mallorca. I això que aquest any va ser molt complicat a nivell logístic, ja que residia a Palma, desplaçant-se a Manacor per entrenar i jugar amb el Perlas diversos dies a la setmana.

En l'estiu de 1973 va prendre una de les decisions més difícils de la seva vida. Sent l'encarregat de la sucursal a Palma de Maderas Manacor (avui Maderas Cruset), va deixar l'equip del seu cor, el Perlas, per fitxar pel CIDE, a Segona Divisió.

Amb els de Son Xigala va jugar dues temporades, coincidint amb jugadors com Pérez de Mendiola, Juan Garcías, Sergi López, Pedro Comas o Carlos Jori, consolidant-se com a un dels millors bases de l'Illa.

L’any 1975 va tornar al Perlas com a entrenador i jugador, exhibint-se de nou en el tir (li agradava més jugar d'aler que de base), sent el màxim anotador de l'equip. La temporada següent va fitxar pel rival del Perlas, el Costa, sent també el referent de l'equip tant en l'aspecte defensiu com en l'anotador (mitjana de 17 punts per partit).

En la temporada 1977-78 es va incorporar al Constància Basket Inca, un projecte de Segona Divisió amb diversos jugadors internacionals. Just abans de començar la Lliga va passar pel quiròfan per una lesió en una mà. Una operació senzilla, en principi, però que li va deixar una malformació en un dit que, unit a un augment del nivell d'exigència a nivell laboral, el van obligar a abandonar el bàsquet abans de fer els 27 anys.

Allunyat de les pistes, des de llavors, va ser molt meticulós a l'hora de conservar fotografies, retalls de premsa i fins i tot una de les samarretes de joc de la seva etapa al CIDE. Una còpia d'aquest arxiu l'ha cedit el seu fill, David Lliteras, al Fons Documental de la Fundació FEBIB 1935.

Tot en la vida de Lliteras va ser precoç: la seva arribada al bàsquet, els títols, la seva vida com a empresari, la seva retirada... i també la seva mort. Va morir en 2014, amb tot just 62 anys, després d'una malaltia.

Dos jugadors que van coincidir amb Lliteras ens expliquen els seus records del base manacorí.

Joan Sastre. Va coincidir amb Lliteras en el CIDE i en el Constància. ‘Miquel Lliteras va ser un gran company i amic. Era un base baix, però molt robust. Tenia molt bon tir i llegia bé el joc. Penetrava i assistia molt bé, era un gran jugador’, recorda Sastre.

Pedro Cifre. Va coincidir amb Lliteras en el Constància. ‘Era un base molt ràpid, amb una visió de joc espectacular, qualsevol equip de les Illes, i fins i tot de la Península, ho hagués volgut en la seva plantilla. Tenia un tret fantàstic, però en el Constància teníem molts tiradors: Carrión, Nava, Sanemeterio, Comas, Sastre ... i tirava poc, però tot el que tirava el ficava’.


Trajectòria:
1963-1973: Perlas Manacor
1973-1975: CIDE
1975-1976: Perlas Manacor
1976-1977: CD Costa
1977-1978: Constancia Basket Inca

Toni Garcia, responsable del Fons Documental FEBIB1935